Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

fora

1 adv.
a l'exterior
a fora. No els han entrats: encara són a fora.
defora. Més peca l'home fent mal en l'església que no defora (Eiximenis, citat per Alc.).
enfora, cap a la banda de fora. La nostra casa és gairebé tocant a la vila: la d'ells és més enfora.

2 prep.
defora. Quan foren defora la ciutat i l'un veié l'altre... (Llull, citat per Alc.).
al defora de

3 Fora de: A excepció de (→ excepció).

4 Fora que: → si (conj.).

5 Fora de mida: → excessiu.

6 Fora d'ús: → desacostumat.

7 De fora: → forà.

© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions